El procés.

Franz Kafka és Joseph K. en aquesta versió en còmic d’El procés en què el rostre de l’autor de La metamorfosi apareix insistentment per reflectir sorpresa, incredulitat, angoixa, por, rendició. En el pas de l’obra literària a l’adaptació grà-fica, inevitablement s’ha perdut gran part del joc de llenguatge de la novel·la; tanmateix, hi queden alguns rastres: «La interpretació correcta d’una qüestió i la seva interpretació errònia no s’exclouen mútuament». El que es conserva amb força és l’atmosfera asfixiant de la història, l’absurditat del fet que un ciutadà siga detingut sense motiu i, de sobte, es trobe immers en un llarg i incomprensible procés que acaba en execució dictada sense jutge ni tribunal. El surrealisme de tot plegat es plasma en línies de fons que distorsionen les escenes, rellotges amb busques i sense, la mort que apareix i reapareix arreu, el cap de K. sobre un cos de mosca, de ciri, d’esquelet… L’estètica underground —amb referències explícites a Robert Crum— s’avé impecablement amb el malson claustrofòbic que és l’obra de Kafka.