El projecte

Després del seu pas per la novel·la històrica, on es presentà amb La rosa entre els llops (Columna, 2014, premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica) i dos títols més, Joaquim Molina (Badalona, 1966) s’estrena en el món de la narrativa juvenil amb El projecte, una trepidant novel·la d’aventures juvenils amb grans ingredients de novel·la policíaca i fort component social, tot plegat emmarcat per mitja dotzena d’obres d’art —des d’El gronxador, de Fragonard, a Els afusellaments del tres de maig a Madrid, de Goya— que marquen el pas dels successos que s’esdevenen en la narració.

Tot comença quan a l’institut a en David, un adolescent barbamec i menystingut, li encarreguen l’elaboració d’un treball conjuntament amb l’Aisha, una noia arribada de fa poc al centre que malda per passar desapercebuda dins el grup. Alguns fets puntuals fan pujar la mosca al nas al David pels xantatges que una màfia local està portant a terme amb la família de l’Aisha. Tot s’accelera quan la noia és segrestada pel líder de la banda per pressionar els seus pares que paguin un deute anterior. A partir d’aquest moment, amb una narració trepidant descrita pels dos protagonistes, arriba un desenllaç força previsible però no per això menys desitjat. Un desenllaç que posa al descobert una xarxa d’extorsió que juga amb les vides dels immigrants que, des del seu país d’origen, s’endeuten per poder entrar a l’anomenat Primer Món.

Molina té ofici, sap marcar el tempo de l’obra tot atrapant el lector a mesura que es van accelerant els esdeveniments. Una novel·la escrita amb destresa que, malgrat els missatges que podem llegir entre línies, no deixa de tenir clar que és una història que ha d’atrapar, que ha de convidar a la lectura, més enllà dels valors que ens vol transmetre. S’agraeix que, igual que Jordi de Manuel o Maria Carme Roca, Molina prengui el relleu de la novel·la policíaca per a joves dels Ribera i Martín a fi de convidar nous lectors a transitar per aquest món dels baixos fons, de la conflictivitat i dels abusos que, massa vegades, lectors envoltats de cotó fluix desconeixen totalment. I és que val més una bona novel·la que no un bon discurs per descobrir altres mons que també estan aquí.