El quadern de l’Aurora Rodamon

L’Aurora Rodamon és una bibliotecària jubilada, àvida d’històries i de veure món, que va d’aquí allà amb una furgoneta-casa ambulant, contant contes i escoltant històries dels llocs per on passa. Les que més li agraden són aquelles que, tot i ser certes, costen molt de creure. Quan algú li explica alguna d’aquestes curiositats, l’Aurora l’anota, busca més informació i recopila totes aquestes històries en un petit quadern.

D’aquesta manera, Oriol Canosa compon un llibre documental curiós, ple de dades sorprenents sobre aspectes molt diversos, que poden anar des de l’explicació de què es pensava que eren els esciàpodes a l’antiga Grècia fins a quin rinoceront va servir de model per al gravat que va pintar Dürer, passant per per què a vegades plouen animals o pel primer selfie de la Terra, fet des d’una distància de 6.000 milions de quilòmetres. Història, geografia, astronomia, literatura, biologia i altres disciplines es mesclen en les petites cròniques a doble pàgina, que funcionen com una porta d’entrada per a altres indagacions.

Un llibre que, sobretot des del punt de vista textual, sap parlar als infants, que els interpel·la amb un llenguatge planer i dades concretes i molt sintètiques sobre fenòmens, llegendes, creences o personatges ben particulars.

La composició de cada història funciona sempre de forma similar: al text i la il·lustració principal, s’hi afegeixen algunes notes, fotografies, gravats o dibuixos, que apareixen enganxats com si fos un quadern i que aporten dades relacionades de forma diversa amb la història principal. El resultat estèticament no és meravellós i a la proposta visual li falta originalitat, però resulta eficaç per jerarquitzar la informació i oferir diferents vies de lectura.

Es troba a faltar, però, una major fusió entre el relat de ficció de l’Aurora i els textos informatius. El llibre guanyaria força si tinguéssim la sensació d’acompanyar la bibliotecària en els seus viatges i en la confecció del seu quadern…