El que no veus

L’Elisabet estudia durant un curs escolar a Roma, dins d’un programa d’intercanvi internacional. La seva família d’acollida és de classe alta. La noia entaula amistat de seguida amb la Filo, una estudiant italiana. Però la sobta la fredor de la seva famiglia i la incertesa de no saber quina activitat econòmica els permet dur el tren de vida que porten. Per sort, conèixer l’atractiu «cosí» Vene l’ajudarà a esvair, si més no momentàniament, els dubtes.

Tenim aquí una novel·la escrita amb una prosa àgil, amb uns capitolets plens de ritme que conviden a passar pàgines, adequadament intitulats en italìà. Malgrat tot, la novel·la, indubtablement ben escrita, planteja dubtes rellevants. No és creïble que, atesa la (previsible) vinculació mafiosa de la família, acullin una estudiant a casa. L’afany de mostrar una falsa honorabilitat ens sembla agafat pels pèls. El desenllaç ens sembla confús i no del tot resolt. Finalment, trobem innecessàries les habituals concessions a l’aparició de frases i termes en italià en els diàlegs.