El rastre brillant del cargol

Un protagonista masculí de setze anys, crac de la informàtica, amb síndrome d’Asperger. Una protagonista femenina de catorze anys, vital i força espavilada, que es veu embolicada en un cas de ciberassetjament sexual. Un pederasta anònim la identitat del qual es mantindrà convenientment a l’ombra fins al final del llibre.
Gemma Lienas proposa en aquesta novel·la una història molt propera als adolescents, amb dos protagonistes que voluntàriament s’allunyen de la norma però que aconsegueixen despertar l’empatia del lector.
La trama, amb intrigues obertes en diferents fronts però amb un marcat to realista tant en les situacions com en els diàlegs, amaga, com en altres novel·les de l’autora, la voluntat de transmetre una sèrie de missatges als joves: des del valor de la diferència i la importància d’adonar-nos que la nostra manera de veure el món pot no ser l’única ni en cap cas la millor, als perills de l’anonimat a la xarxa i la pròpia fragilitat quan ens exposem davant desconeguts.
Tot i alguns detalls poc versemblants (la relació del protagonista amb la policia, per exemple) o un inici un pèl carregós, la novel·la se’n surt a l’hora de tractar temes delicats, barrejant una ficció interessant amb el didactisme que ja coneixem d’altres novel·les de l’autora, com la sèrie de la Carlota.