El ratolí del senyor Maxwell

Senzillament memorable, aquest àlbum que ens arriba del Canadà satisfarà qualsevol paladar lector. I no s’hi val d’arrufar el nas perquè les seves il·lustracions i la portada són fosques! Negres com el pebre, i ribetejades de blanc com la sal, són exquisidament adients per a un relat salpebrat amb la millor ironia i narrat amb un ritme ascendent que permet assaborir-ne el drama i anticipar-ne el desenllaç.
D’històries de gats tocats i posats que es mengen els ratolins o de ratolins murris que es rifen els gats, no en manquen ni dins la literatura ni dins el cinema d’animació, però n’hem llegit poques on els ingredients de dibuix, diàlegs, plantejament, nucli i desenllaç estiguin tan magistralment resolts i deixin tan bon gust de boca.