El ratolí que es tornava vermell

Aquesta història té lloc en una escola on conviuen ratolins de diferents tipus i colors, i on les classes no s’organitzen per edats, sinó per afinitats: els ratolins menjadors de formatge, els ratolins nedadors, els ratolins escaladors d’arbres… En general, tots els ratolins estan contents amb la seva manera de ser, però a en Jaumet li passa alguna cosa que no li agrada: és molt vergonyós, es posa vermell i se li nota molt perquè el seu pelatge és blanc. La mestra l’intenta convèncer que posar-se vermell és d’allò més normal, però l’únic que reconforta una mica en Jaumet és que dibuixa i pinta molt bé, i en aquestes arts troba refugi quan els seus companys es riuen d’ell. Tot anirà de mal en pitjor fins que arriba a classe una rateta nova, l’Olga, que ve de Sibèria, és carismàtica, encantadora i també va patir burles de petita. Es farà amiga d’en Jaumet, a qui elogia per la seva destresa per dibuixar. Una ocurrència de l’Olga serà que posar-se vermell és una cosa molt valuosa, de manera que es formarà una nova classe: la dels ratolins que es tornen vermells.

En la lectura d’aquesta història, escrita amb ofici i de manera molt accessible per als primers lectors, ens sembla que la introducció i la presentació del problema es fa llarga i lenta en comparació amb la manera breu i ràpida amb la qual se’n proposa la resolució. La història no se sosté amb una tensió narrativa ben assentada i el problema d’en Jaumet, que vindria a ser també el problema que sosté la trama, es resol de manera una mica forçada.

Les il·lustracions d’Arànega, molt treballades i fidels al seu estil acolorit i dinàmic, amb una gamma aquarel·lada i de contorns difuminats, per moments semblen excedir-se en l’afany d’expressivitat i tendresa, la qual cosa dona al conjunt de l’obra un aire de candidesa i ingenuïtat.