El regne ocult

Els humans no ho saben, però al pol Nord hi ha un regne on viuen amagats els éssers fantàstics. Gràcies a la màgia, han creat una força d’invisibilitat que els protegeix de visites no desitjades. Ara, el regne està en perill perquè unes perforacions petrolieres a prop han accelerat el desgel. El príncep Vírion, sobirà del regne, no es decideix a actuar, però els seus súbdits no es volen quedar de braços plegats. Així doncs, envien una expedició a terres valencianes per contactar amb els humans a la recerca d’una solució.

El regne ocult és un text teatral de Josep Antoni Fluixà, mestre i autor valencià amb una àmplia trajectòria en literatura infantil que inclou narrativa, teatre i poesia. A Faristol ja n’havíem ressenyat alguns textos teatrals, com La ciutat dels gratacels o Sis ninots en busca d’una falla. La seva doble vocació de docent i escriptor queda reflectida clarament en aquest llibre. D’entrada, el text que planteja Fluixà està pensat per a una representació escolar; l’obra comença amb un apartat d’indicacions per a la posada en escena i suggeriments perquè hi puguin participar tots els alumnes.

D’altra banda, la història es presenta com una aventura fantàstica però toca uns quants temes llaminers per obrir un debat a classe. S’hi parla de canvi climàtic i ecologisme, s’hi analitzen els pros i els contres de les xarxes socials (aprofitant que hi apareix el personatge d’una influencer valenciana a l’estil de Greta Thunberg) i s’hi reflexiona sobre la diversitat i la convivència amb motiu del contacte entre éssers fantàstics i humans. De fet, en determinats moments pot semblar que l’obra aposti més pel missatge alliçonador que pel valor literari.

Teatre