El rei de la casa

En consonància amb la resta d’obres de l’autora, aquest també és un àlbum amb un protagonista simpàtic, en aquest cas un gat, que fa un autoretrat irònic de si mateix, i al qual la peripècia li arriba quan menys s’ho espera, si bé el lector pot anticipar el contingut gràcies a unes il·lustracions que contradiuen el monòleg textual del protagonista.

El contingut d’aquest nou títol d’allò que aviat semblarà una col·lecció homogènia queda íntegrament exposat si s’observen amb atenció la primera i la segona guardes, el tractament de les quals és, potser, la part més notòria d’aquest relat senzill, divertit i entenedor. El llibre no manca pas de qualitat (que en té i de sobres), sinó que allò que hi trobem a faltar, com a seguidors amatents de la trajectòria de Marta Altés, és sorpresa, novetat, el renovador salt endavant que ens provoqui un càlid aplaudiment sense peròs.