El rei dels senglars.

Premi El Vaixell de Vapor 2003.
Un novel·la històrica que situa els fets just al final de la guerra civil en un poble de la muntanya catalana. La guerra del 36 se situa en el rerafons de la narració i porta al primer pla els enfrontaments entre els personatges principals i els diferentes secundaris. Els protagonisme recau en dos nens, fills de families separades (un, masover i l’altre l’amo abans i després de la guerra; durant la guerra, el masover és l’amo de la propietat de l’anterior) i en Mon, un home gran que, tot i ser cec, és qui observa la realitat i crea el personatge que podrà resoldre el conflicte: «El rei dels senglars». Un ésser que entra bruscament en la realitat del poble i dels seus conflictes. La importància d’aquest personatge, una creació màgica provenent de la tradició oral, rau en el fet que els nens i Mon pensen, com diu la coberta posterior, que el senglar és l’únic que pot arranjar els odis sorgits del conflicte bèl·lic. En una entrevista publicada al diari Avui (<http://www.avui.es/avui/diari/03/mai/08/ 500208.htm>), l’autor va manifestar que ha fugit del «fàcil maniqueisme» i que ha preferit «centrar-se en l’aventura humana dels implicats, fossin del bàndol que fossin». Aquesta seria la cosmovisió (la ideologia?) que els personatges i el narrador tenen sobre un moment històric determinat i això és ben difícil de comentar en poques línies. Potser és més senzill comentar la bona narració que tenim entre les mans on tots els components des dels personatges o la descripció de l’espai fins a la intriga són ben correctes.