El Rei Petitó, general d’infanteria

Javier Sáez Castán va publicar l’any 2009 la trilogia El Pequeño Rey, que començava amb aquesta història que ara Vacamú recupera en català: El Rei Petitó. General d’infanteria. És d’agrair que l’editorial hagi volgut incorporar, tot just iniciar la seva línia per a infants, un autor com Sáez Castán, sens dubte un dels més interessants de l’estat espanyol. Cada un dels seus llibres és una proposta que apel·la a la intel·ligència dels lectors, un espai de joc on passar-ho bé no està barallat amb la bona literatura.

A la coberta ja ens trobem amb qui serà el protagonista, un personatge del tot ambigu, amb cos, vestit i actitud de nadó, però amb una cara de vell un punt desagradable. Potser molts adults no arribaran ni a obrir el llibre, Sáez Castán ho sap, i aquesta és la seva grandesa: no ha vingut a fer dibuixos cuquis, ha vingut a remoure coses, a treure’ns de la zona de confort i fer-nos pensar. Els qui decideixin jugar amb ell i obrin el llibre, descobriran que la il·lustració de cada pàgina es presenta dins una vinyeta rodona, amb el text a sota. Podem pensar que és una simple decisió de disseny, però amb Sáez Castán sempre cal sospitar, perquè no hi ha res deixat a l’atzar. No deu ser que ens convida a espiar, per un forat, l’aventura que està a punt de viure aquest petit infant? I la proposta és irresistible, perquè no hi ha res més meravellós i divertit que veure com els petits són capaços d’idear un joc tots sols, mobilitzant allò que tenen a l’abast: joguines, barrets, però també paneroles, corcs i escarbatons.

Amb el Rei Petitó res no pot sortir malament. Què passa si resulta que la vaca no és petita, sinó que era lluny? O si aquella muntanya no és més que una bonyiga? Cap problema,  perquè, com passa amb el joc infantil, si alguna cosa es torça, només cal canviar l’objectiu o les normes del joc. Val la pena, doncs, deixar-se seduir per aquest homenet, perquè ben segur que els primers lectors es veuran reflectits en l’actitud del personatge, que tan aviat juga com mana, s’enfada, canta, s’espanta, i, sobretot, s’inventa aventures a la seva mida.

L’edició de Vacamú manté gairebé idèntic el format original en castellà d’Ekaré, excepte el llom de tela, que li donava un toc de falsa seriositat molt irònic. I pel que fa a la traducció, tot i ser correcta,  ens l’haurem de fer nostra, perquè l’hem explicat i llegit tantes vegades sentint la veu de Castán que la tenim molt integrada.  

Àlbum i altres relats il·lustratsHumorLlibres que experimenten amb el marc narratiu (temps i espai)