El savis de l’Acadèmia dels Desconfiats

L’Acadèmia dels Desconfiats del títol va tenir una existència real i efímera. Fundada per Pau de Dalmases el 1700, es tractava d’una entitat la divisa de la qual era Tuta, quia diffidens, és a dir, “segura perquè desconfia”, molt en la línia del Racionalisme cartesià vigent a l’època. La Sibil·la té disset anys i està destinada en principi a aprendre l’ofici del pare, que fabrica cordes per a viola amb budells de xai. La noia pateix una malaltia anomenada vitiligen (terme que he hagut de buscar i que s’exemplifica a la portada) i que li provoca taques a la pell i hipersensibilitat a les olors i als sorolls. L’acció arrenca quan, arran de la mort del rei Carles II sense descendència, l’Acadèmia convoca candidats per escometre una missió. Una misteriosa atracció farà que la Sibil·la, malgrat tenir-ho tot en contra per raons de gènere i d’extracció social, hi intervingui activament. Però un amor inesperat operarà màgia en més d’un sentit. Novel·la d’intriga, ambientada just abans de la Guerra de Successió (n’hi haurà seqüeles?), amb una protagonista forta, i que il·lustra, combinant versemblança i ficció, l’eterna lluita del Bé, que és el Coneixement, contra el Mal, que encarna la Ignorància. I a més aventura una hipòtesi, deliciosament i rigorosament fictícia (creiem), sobre el manuscrit incomplet de Curial e Güelfa.