El senyor serp

Parlar d’Armin Greder (Suïssa, 1942) sense pensar en l’impacte del seu llibre més conegut, L’illa (Lóguez, 2003), és gairebé impossible. Veure imatges seves allunyades del dibuix amb carbó, de taca expressionista, d’històries tan brutals i crues com La ciudad (Océano Travesía, 2012) no ens és habitual.

Però més enllà de la seva obra més crítica i subversiva Greder firma un àlbum il·lustrat dirigit als més petitons, que va néixer de forma casolana com a divertiment per als seus néts.

Una serp s’acaba de despertar de la seva letargia i busca companyia. Comença així un passeig, al llarg d’un jardí, que es converteix en un joc d’endevinalles visuals. Figures llargues que imaginem serps esdevenen altres objectes just en girar la pàgina.

El format quadrat i el joc que proposa m’ha recordat el clàssic de Iela Mari Como que te como de 1980, inclòs a Historias sin fin (Anaya, 1998), tot i que Greder va una mica més enllà.

D’entrada, aconsegueix dotar de certa personalitat el personatge principal, la serp, oferint un gran ventall d’expressions facials molt agut i ajustat.

Després, tot i que busca la claredat i elegància de la pàgina en blanc, és capaç de crear-nos l’efecte de passeig i de jardí afegint petits elements dibuixats fora de marge.

I, per acabar, no es conforma amb el joc d’endevinar què és allò que pot semblar una serp però que no ho serà, sinó que ens reserva una escena final que dóna sentit a tot el joc i es converteix en una petita i suggeridora segona història paral·lela.