El Sol, la Lluna i l’Aigua. Un conte de Nigèria

El Sol i la Lluna vivien a la Terra. Cada dia visitaven l’Aigua a casa seva, però ella no els visitava mai; tenia una família molt gran i no hi cabrien tots, a casa dels seus amics. El Sol va decidir afegir més pisos a la casa on vivien perquè l’Aigua hi pogués anar. Quan ho va fer, va acabar inundant la Terra, i el Sol i la Lluna van haver de fer un salt des de la teulada fins a arribar al cel.

Llegir aquest conte popular nigerià és com tornar a temps antics, a l’origen de les històries explicades a la vora del foc, pel to d’oralitat que el caracteritza. De fet, segons els contacontes de Nigèria, les històries milloren si les acompanyen cançons, danses i tambors. En el cas dels àlbums il·lustrats, tenint en compte que la imatge sol tenir més pes que el text, poques vegades el conte pot llegir-se sol, sense el dibuix. Però aquí sí. De tota manera, no podem deixar de parlar de la proposta artística, elaborada a la manera d’algunes estampes africanes subsaharianes: l’ús imperant de colors calents (vermell, groc, taronja), la frontalitat dels personatges, que alhora són estàtics, i els estampats a base de formes geomètriques. En algun moment, la combinació de textures i colors sembla descontrolada, però no entraré en impressions en què preguin part els meus gustos personals. Sigui com sigui, es tracta d’una obra que es pot llegir i mirar sense fer escarafalls.