El soldat i la nena.

Aquesta és una delicada paràbola sobre la guerra, pensada i escrita per commoure el lector. Un soldat, sol enmig del camp de batalla, veu la bala que l’ha de matar aturar-se a un pam del seu cap. I aquesta congelació del temps permet a l’autor iniciar una exploració del perquè de les guerres, no pas mancada d’aquells tòpics demagògics que fan més fàcil la comprensió dels lectors. Ara bé, l’estil és superb: les frases breus, les el·lipsis retòriques, les metàfores, estan ben elaborades i atorguen qualitat a l’obra.
Una obra ben difícil d’il·lustrar on Mabel Pierola ha optat per congelar escenaris, esqueixant fons i formes, a fi de donar relleu a unes figures estàtiques i manieristes.
La maquetació, emperò, aconsegueix un punt de dinamisme presentant en pàgines alternatives el progressiu avenç de la bala fatal, de manera que el temps del relat es tensa.
En definitiva, un conte que polsa les cordes més emotives per reclamar la pau.