El Sr. Robin. Un ocell savi

Sota el pseudònim de Lemniscates hi ha una autora, il·lustradora i dissenyadora de llibres infantils que aquest 2016 ha guanyat el premi Crítica Serra d’Or pel conte Arbres.

Després de l’obra guardonada, presenta El Sr. Robin, història en la qual sobrevolem un bosc per tal de seguir la trajectòria de l’ocell protagonista fins que troba un lloc on fer el niu i fer créixer la família.

El viatge de prospecció de l’au amb nom de senyor està ben exposat a través del discurs visual. Si seguim les il·lustracions, els esdeveniments es despleguen seguint l’evolució lineal de la història. Malgrat això, hi ha un gran desequilibri entre la fluïdesa visual i el pla literari, que no vola a la mateixa altura que la imatge, perquè resulta poc creatiu, amb molta denotació però gens de connotació.

En algunes pàgines hi ha un excés de punts suspensius que tallen el text, en una altra s’hi troba a faltar un accent oblidat, però també grinyola el registre que s’utilitza, tenint en compte que el llibre està destinat a infants a partir dels tres anys. Tenim un exemple d’aquest últim punt a l’inici del relat, quan el narrador exposa que el senyor Robin «surt a buscar un lloc per establir-se», una manera poc adequada d’expressar que cerca un indret on niar.

Per tal que el text aixequés el vol i per no obligar els pares, narradors orals del llibre, a reinventar-lo, caldria haver fet un treball literari més acurat, que culminés suggerint la moral sobre la tolerància i la convivència sense haver-la d’explicitar, com en les línies següents: «S’ha tornat un ocell savi i sap que sota els insults de la senyora Merla hi ha por i cansament. Si respon de la mateixa manera, mai no podran confiar l’un en l’altra.»