El talismà de l’Ariadna.

L’Ariadna i la seva colla d’amics viuen una aventura que no té ni solta ni volta i en la qual es donen cita molts tòpics per tal d’assolir el «políticament correcte»: integració dels infants immigrants a partir de l’entorn escolar («Li diem la colla de l’estoig perquè som de colors diferents»), els immigrants sense papers i les màfies, català és qui viu i treballa a Catalunya… El problema no rau tant en els temes tractats, com en el fet d’haver imposat la seva presència en una història amb un fil argumental ja de per si poc consistent. La incorporació cap al final d’una mica de mitologia clàssica, incomprensible tal i com està plantejada, deixa el lector perdut, desorientat i desmotivat per arribar al final… que gràcies a Déu arriba de sobte i ens deixa enllestida la feina de cop.
El valor de les il·lustracions rau en el fet que ens ajuden a imaginar tot allò que el text per ell mateix fa inimaginable.