El tòtem

La ignorància és atrevida, i quan algú no vol saber, es fa niciesa. Aquesta és la moral de la faula que planteja Fran Pintadera, fent servir un esquema narratiu de repeticions que preparen el clímax del desenllaç.

Una sèrie de personatges que ignoren per què va ser aixecat un tòtem n’inventen utilitats tan insòlites com banals, però moltes creences tenen motius racionals i el tòtem amaga un advertiment solemne.

L’autor del guió prescindeix d’anomenar verbalment els personatges que parlen perquè en el llenguatge de l’àlbum, com en el del còmic, quan no es pretén oferir un text autònom, n’hi ha prou amb la presència visual dels personatges al costat de les paraules. Així, quan algú es demana «–I això què deu ser?», enlloc més que a la il·lustració es diu qui parla. Veiem un cargol que mira un tòtem.

L’autor dels dibuixos, Xavier Mula, fa una interpretació vigorosa i interessant del plantejament, amb una figuració sintètica de gust retro que fa servir amb llibertat les proporcions dels personatges i que sovint manlleva l’aparença als antics cartells serigràfics, amb efectes com els degradats puntillistes. L’il·lustrador, colorista i sense por del negre, dona el millor de si mateix en les dues dobles pàgines finals, plenes d’humor i de dramatisme. 

Un altre bon llibre de l’editorial de Gema Sirvent Laguna, traduït al català per Clara Jubete Baseiria.