El tren que corria sense por

«Hi havia una vegada un tren que corria sense por…». Així comença un conte que ens recorda la cançó de la nostra infantesa. A través d’una història senzilla però ben traçada, el conte s’adreça als lectors que ja s’atreveixen amb la lletra lligada. Un tren vol córrer cada vegada més, però pel camí va perdent els vagons fins que es queda sol, i això el farà reflexionar i tornarà enrere a recuperar els vagons que ha anat perdent. A partir de llavors deixarà de córrer i donarà més importància a altres aspectes. Una història rodona amb bitllet d’anada i tornada que roda a la perfecció sobre els rails d’unes il·lustracions entranyables, de registre infantil però amb una tècnica i un estil modern que capten el moviment que requereix el text. Les il·lustracions, com la història, donen protagonisme al tren i l’impregnen de personalitat gràcies a una mira- da trapella coronada per un senyor barret i una xe-meneia que, com si es tractés d’una pipa, no para de treure fum.