El trineu

Durant la nit, la neu ha cobert tot el parc i l’Aurora pot estrenar el trineu. Com que no sap frenar, topa amb un senyor i amb uns enamorats, i travessa el zoo i se n’enduu alguns animals, també. Tots són arrossegats fins que els atura la panxa d’un ninot de neu gegant.

De format reduït i amb pàgines de cartró dur per acostar la lectura als més petits, aquest conte destaca per la senzillesa del text, d’acord amb l’edat a la qual va dirigit, acompanyat d’unes il·lustracions plenes de tendresa. La marcada linealitat argumental es reforça amb el dibuix: cada pàgina representa un tros de camí protagonitzat pel trineu, cada vegada més carregat de personatges, que avança a gran velocitat. Sempre des de la positivitat –és el que toca–, les composicions s’omplen d’elements ben disposats, seguint una gamma cromàtica de tons gens estridents. Tenint en compte, però, la simplesa del conjunt, resulta sobrera la voluntat «poètica»; potser no cal que algunes paraules rimin, perquè la rima sovint obliga a afegir mots que no aporten res al relat.