El trinxat no porta carbassa

Els cosins Cisco i Romeu passen el pont de desembre a casa de la padrina, famosa pel seu trinxat a tots els restaurants dels Pirineus. Tot i que els infants saben que la carbassa no és un ingredient del trinxat, sospiten que té un paper clau en la seva elaboració, perquè el dia que destrossen la pila de carbasses que troben al costat de la casa la padrina s’enrabia molt i diu que no podrà fer el trinxat que li han encarregat. Si hi afegim les veus estranyes que senten quan la padrina fa el trinxat, ja tenim servit el misteri a taula.

Alberto Casamayor ens ofereix una història amb les quantitats justes de misteri, aventura, amistat i tradició, demostrant que al voltant d’un plat tan aparentment senzill com un trinxat es poden cuinar històries de por, bruixes I minairons. El personatge de la padrina és deliciós per la seva ambigüitat, i es converteix en el plat principal del llibre, ben amanit amb elements inquietants com ulls de vidre, gats negres i rumors esfereïdors. El llenguatge, farcit de referències a l’entorn natural, i les il·lustracions cromàticament delicades d’Eva Sánchez potencien el conjunt, que està perfectament enquadrat en el marc hivernal dels Pirineus. Un conte per ser llegit a la vora del foc una nit de neu i vent… després de menjar un bon trinxat, que l’autor explica com elaborar al final del llibre.

Com a punt agredolç, sí que fa pensar una mica el fet que no és gens fàcil esberlar tantes carbasses com fan accidentalment els dos cosins, ja que tenen la pell molt dura (almenys, la varietat que es recull a l’hivern, com la del conte). Però qui sap, potser la bruixeria present al conte ho fa possible. A banda, es troba a faltar la numeració a les planes; el format ho permet sense interferir amb el text i les il·lustracions i és un punt de referència per als lectors que s’agraeix.