El vampir Ladislau

El vampir Ladislau nece-ssita esmolar-se els ullals. Ha d’aconseguir trobar un dentista, o bé un hospital d’urgències o algú que el vulgui ajudar. La història transcorre en un mateix dia, comença amb el despertar del vampir —i un terrible mal de dents— i dura fins que se’n torna a dormir, però sense resoldre el seu problema. Així, la narració esdevé la suma de les petites històries i personatges que es va trobant el vampir en la recerca d’ajuda. El fet que el problema plantejat no quedi resolt i que aquest només sigui el punt de partida de la narració és una mica decebedor. És un text humorístic: un vampir que necessita ajuda d’un dentista, ratpenats que han perdut el sentit de l’orientació, humans que confonen el vampir amb una disfressa… El més impactant són les il·lustracions. El retrat dels personatges és molt bo: descrits amb trets desmesurats, forçats a la caricatura i molt teatrals. L’ambientació juga amb allò que identifiquem fàcilment com a trets essencials del món del terror: cortinatges de vellut, nit, boira, lluna plena, espelmes… que embolcallen la narració de misteri sense que el relat persegueixi en cap moment aquesta finalitat. La il·lustració ha fet un pas més del que demanava el text.