El viatge d’Atena

Una adolescent de nom simbòlic (l’Atena del títol) veu com el seu món trontolla quan un captaire redifon el crit de Nietzsche: Déu ha mort! Aquest sembla el tret de sortida per a un seguit de canvis que abasten des de l’equilibri familiar (amb el divorci dels pares) fins a la relació amb els amics (alcohol, sexe, Whatsapp), passant per l’amor. La panacea per diferir la vida, amb els seus conflictes i dilemes, es vincula amb la perspectiva filosòfica, palesada al llarg del relat a través dels ulls blaus de diversos personatges: el captaire, un músic de carrer i, sobretot, el professor d’Ètica de l’Atena. Diverses etapes de creixement configuren el viatge de la protagonista, un periple que culmina efectivament amb un desplaçament físic.

El didactisme present arreu de la trama facilita qüestionar-se el perquè de moltes coses i propicia el debat a l’aula. Així doncs, el llibre pot vehicular un curs escolar d’Ètica o de Filosofia. Aquesta ideologització, però, té com a contrapartida negativa que, al nostre entendre, difícilment la trama resultarà atractiva per a una gran majoria de lectors autònoms: hi ha passatges sencers que semblen la novel·lització d’uns apunts de classe. El resultat, malgrat l’honestedat que traspua el text: més apunts que novel·lització. Malgrat tot, la sèrie de TV3 Merlí, en què un particular professor de filosofia alliçona de manera poc ortodoxa els seus alumnes, podria contribuir en certa mesura a l’interès per la matèria en general i pel llibre en concret.