El viatge d’en Biel pèl de fletxa

En Biel es pregunta on dorm la lluna just abans d’anar a dormir, i mentre somia emprèn un viatge empès, estranyament, per un pèl de la seva cella. El viatge el porta per diferents escenaris, i en cadascun troba un animal diferent que respondrà a una pregunta seva. En aquest aspecte, el llibre sembla amagar pensaments profunds i universals, potser bonics, però massa efectistes i poc definits. Finalment, tot sembla un somni, entenem, causat per una febrada del protagonista.

La voluntat del llibre podria ser explicar la importància del viatge, interior i exterior, i dels aprenentatges que se’n deriven. Però del dit al fet hi va un pas, i potser l’obra necessita alguns elements externs (visió de l’autor, contraportada, etc.) per ser entesa.

El text és coix en el ritme i poc evocador en el llenguatge. Text i imatge expliquen massa vegades el mateix, fil per randa.

El ritme és lent, amb il·lustracions a doble pàgina i a sang, uns enquadraments força similars i uns personatges hieràtics que a vegades, a causa de la tècnica utilitzada, semblen no formar part de l’escena on se situen. Això, però, no sempre és necessàriament negatiu, perquè Marco crea textures interessants i espais poètics que converteixen la il·lustració en el més destacable del llibre.

L’art final digital és força pictòric, amb una gamma de colors on predominen blaus i grisos. Els personatges es parlen amb bafarades que desentonen amb l’atmosfera creada per les il·lustracions.

Atenció al joc de mirall quan en Biel surt i torna a la cambra, perquè coses que eren a l’esquerra ara són a la dreta. Potser el perfil de la ciutat amb la lluna hauria d’haver girat també al final del llibre?

La maquetació, del mateix il·lustrador, és força acurada i amb una bona mida.

* Vídeo de presentació: http://bit.ly/1NJk7sU