El vol de l’oreneta

Seydou és un nen de Mali, orfe de pares, adoptat per una família de Barcelona. La vida transcorre amb normalitat —l’escola, els amics, els pares, la germana gran— fins que rep un estrany e-mail d’Amina, companya de L’Hirondelle, el centre on tots dos cresqueren en Bamako, capital del país africà: la xiqueta demana a Seydou que vinga a veure-la perquè ha de dir-li una cosa en persona; després, deixa d’enviar missatges. Aleshores, el protagonista emprèn un viatge en solitari fins a Bamako i més enllà, fins a Teli, un poblet del sud de Mali. Allò que podria resultar inversemblant des del mateix principi —un nen d’onze anys, sense documentació, agafant un avió tot sol— es resol de manera prou creïble, com també la resta de dificultats que Seydou troba en aquest periple iniciàtic.

El vol de l’oreneta se sustenta sobre dos eixos: la personalitat del personatge principal —que no és cap superheroi però sí un xaval decidit que s’estima la vida a Barcelona i que no vol desfer-se de les arrels— i el fort vincle afectiu que encara manté amb l’amiga, i el paisatge africà, urbà i rural, on transcorren les aventures de Seydou, escenaris vinculats també als records d’infantesa del xiquet. Les il·lustracions elegants i suggeridores de Raquel Marín, en què predominen taronges, verds i ocres, representen moments clau de la narració i, d’alguna manera no explícita, acorden amb la tonalitat i el ritme d’adagio de la novel·la.