El zoo d’un poeta, de la A a la Z

Tercer bestiari de l’autor, que, en aquest cas, or-dena els animals seguint les pautes de l’abecedari, cosa que el fa especial-ment difícil amb aquelles lletres que podríem dir-ne d’importació com la k, la w o la y, resoltes com bonament s’ha pogut. La majoria dels poemes són quartetes on se’ns presenta, sobretot, l’aspecte extern de l’animal o algun comportament habitual. Això està subratllat per unes il·lustracions on l’animal està resseguit amb negre a fi que destaqui sobre un fons ambiental. Al capdavall hi ha una nota adreçada als pares incitant-los a llegir els poemes en veu alta. Després de fer-ho, observem que hi ha més d’una rima un xic forçada i, a parer nostre, un excés de diminutius per obtenir-la. Tant se val: pot ser útil, sense ser innovador ni en el text ni en la imatge.