Electra. Esport o ballet

Electra, amb l’innecessari subtítol «Esport o ballet» no present a l’edició original, és un còmic que ens narra les peripècies i el camí de creixement personal durant l’impàs de la infantesa a l’adolescència d’una nena a qui la vida li canvia quan ha d’anar a viure a ciutat amb la seva mare i el seu germà adolescent. Intuïm que la mare s’ha separat del seu pare, que es quedarà al poble. Aquest, potser massa perfecte, és des de la distància el contrapunt idíl·lic al caos de la seva nova realitat. I és que l’Electra pateix un punt del complex que duu el seu nom, que li comporta el conflicte amb la mare i l’avinença amb el pare.

A l’Electra se li presenten diversos fronts, com ara pair la nova situació i sobreviure als conflictes generats a l’escola, on es dona molta importància a la pràctica d’un esport. A l’Electra, però, li agradaria fer dansa i viu frustrada. No l’hi vol expressar a la mare directament, perquè davant d’algunes insinuacions de la noia sempre s’ha mostrat contrària a permetre-li fer dansa i té la fixació que ha de fer un esport. Aquesta actitud de la mare, tal com es mostra, és força incomprensible.

És un còmic ric en personatges que aporten una gran tridimensionalitat a l’univers presentat. A banda del pare, la seva amiga Kero i les noves amistats seran la crossa de l’Electra. El seu germà, un adolescent enganxat als videojocs però bon jan, suposa una versió força estereotipada (o no) dels joves homes.

El punt fort del guió és el ritme i la quantitat de situacions que ens mostra, amb l’encert de combinar bé les situacions dramàtiques i còmiques d’una manera que seduirà el lector. El seu punt feble són les intermitents i complaents moralines d’adult sota la veu dels adults. 

Pel que fa a la seqüenciació, les vinyetes emmarquen contínuament les persones, i guanyen molt quan no apareix text. Triolo aconsegueix fer-nos arribar la psique de la protagonista gràcies a la gestualitat i a una seqüenciació rica i dinàmica ideal per a qui està creixent en el llenguatge del còmic, combinant i barrejant diverses solucions gràfiques.

El còmic arriba a les tres estrelles però fregant el pal. No us dirà res nou, de fet pren de tot arreu i està ple de clixés, però suposa una lectura de lletres i imatges que us ho farà passar prou bé.

Història, dibuix i color optimistes, protagonista molt empàtica i situacions amables plenes d’humor, romanticisme, tendresa i reflexions per poder gaudir en plenitud a partir d’uns deu anys. Potser massa idíl·lic i ensucrat, però, per què no? De tot hi ha d’haver.

I una petició: si us plau, no parleu de novel·la gràfica per referir-vos al còmic.