Els Ambigú i el cas de la mòmia

En la línia de les novel·les d’aventures protagonitzades per una colla, Flàvia Company aconsegueix una narració ben travada i trepidant, amb uns personatges sense por que vencen totes les dificultats. Company no té inconvenient a sacrificar la versemblança de les situacions a favor de l’emoció i l’èxit final.
En aquesta novel·la adjudica el rol de líder, amb caràcter i també ètica, a l’únic personatge femení, i introdueix una mica de romanticisme superficial i forçat, innecessari per al desenvolupament de l’argument. Evidentment, no manquen els estris tecnològics actuals, tot i que les cordes i les llanternes continuen sent fonamentals, i que el codi Morse té un paper tan important com el WhatsApp. Si fins aquí podríem estar davant d’una actualització de la sèrie dels Cinc, d’Enid Blyton, la màgia d’una clau, la cambra secreta, el text sagrat que pot concedir la vida eterna i el poder absolut, així com la capacitat de renúncia i l’obtenció d’uns dons que no descobriran fins que no els necessitin, contenen ressons de la saga potteriana.
Malauradament, el dolent de la història és massa tòpic (caracteritzat a base d’anells, capa i bastó), i és decebedor que les tres noies egípcies, que apareixen de bon principi i són clau per al final feliç, no tinguin cap identitat. Expressions com «s’havia clapat», «flipats», «al·lucinants», semblen descuits dins del registre lingüístic estàndard. Les il·lustracions de Pep Brocal, senzilles i eficaces, contribueixen a visualitzar escenes i personatges.