Els animals dels filòsofs

Al pròleg d’Els animals dels filòsofs, Jesús Mollà planteja l’obra com un curiós repàs dels diferents animals que, per bé o per mal, van acabar vinculats a filòsofs rellevants de la història com a pretext per acostar els pensadors i el seu llegat a un públic no especialitzat. Ordenada cronològicament, l’obra consta de 22 capítols, que solen tenir una estructura que els assimila. En primer lloc, se’ns presenta l’animal triat, que s’associa a un autor perquè aquest l’utilitza en la seva obra com a metàfora o al·legoria del seu pensament o bé com a objecte de reflexió, sovint per mostrar les similituds i diferències entre les persones i la resta d’éssers vius. En algun cas, en canvi, l’animal s’ha usat com a insult i menyspreu dirigit a l’autor. A continuació se sintetitza el pensament de cada filòsof i s’emmarca en el seu context històric i personal. Finalment, l’autor porta el contingut filosòfic o ètic corresponent al moment actual, per fer-nos veure la seva validesa i posar exemples de la seva aplicabilitat. La tria abasta els grans filòsofs de tots els temps: Sòcrates, Plató, Aristòtil, Descartes, Kant o Nietzsche, entre d’altres. Resulten especialment interessants les històries menys conegudes, entre les quals destaquem els capítols dedicats al gos de Diògenes, per parlar de «fer cara de gos» a aquells que no et respecten, o al porc d’Epicur, en què s’explica com es va tergiversar la filosofia hedonista d’Epicur fins al punt d’insultar-lo tot relacionant-lo amb un porc.

Ens trobem davant d’una obra divulgativa clara i molt entenedora. Escrita amb un registre planer i alhora acurat, Mollà fa una reinterpretació de la història de la filosofia, plena d’imatges i històries que l’enriqueixen, sense perdre el rigor científic. El resultat és totalment reeixit i una lectura plaent tant per a joves estudiants de filosofia com per a qualsevol persona, de qualsevol edat, que vulgui acostar-se a la història de la humanitat a través de la mirada aguda dels més savis entre els savis. Cal tenir en compte que l’obra relaciona cada autor amb una actualitat complexa i imperfecta, i ho fa amb una mirada crítica i alhora optimista. Alhora, planteja opinions sobre com hem d’actuar que cauen en un cert didactisme, que no treu valor a aquesta obra innovadora respecte a les que hi havia fins ara sobre els grans pensadors de la història.