Els cais de les sirenes

Com a continuació del títol anterior, L’aiguamoll dels cocodrils, Aritzeta torna a portar la Sofia i els seus cosins, en Bac i en Miquel, a l’illa de Cuba, on l’estiu anterior havien deixat pendent l’excursió al riu de les sirenes a causa d’un huracà. En aquesta ocasió hi viatgen tot sols i són acollits a casa de l’àvia d’en Yubley, al qual havien conegut a l’hotel on s’havien hostatjat en aquella ocasió. Després de diversos entrebancs, per fi poden arribar-se als cais, on coneixen de primera mà el món de la cacera furtiva de manatís.

L’autora té un pols narratiu ferm i els diàlegs tenen vivesa, però l’aventura es fa esperar massa i el tractament dels temes, entre els quals les visions contraposades dels nois de diferents cultures pel que fa als costums i al món de les creences, alenteix l’acció. Al final, el lector no té la sensació d’haver viscut l’aventura que se li promet en el text de la contraportada. És cert que els temes plantejats porten a la reflexió i fomenten l’esperit crític però, tanmateix, hi trobem un excés de gravetat, sobretot tenint en compte l’edat lectora.

Les il·lustracions interiors són en gamma de grisos, posen l’accent sobre la representació de les vivències i les reaccions dels personatges, i sempre acompanyen el text al peu de la lletra.