Els cent dies del drac.

Montserrat Galícia ha tingut la pretensió d’escriure un relat senzill i rodó, i ho ha aconseguit. La història de la princesa Dana és la història d’una ventafocs, òrfena de pare i mare, però amb motius per creure que la mare, la reina, que ha estat destronada per un oncle dolent, és viva i es proposa trobar-la perquè recuperi així el tron. És una història senzilla i sense complicacions. Però és una història acurada, ben tancada i amb algunes dosis d’emoció i de tendresa, i sobretot amb un bon regust de rondalla tradicional.
Un element narratiu destacable: al final de cada capítol hi ha un text en cursiva on Dana explica en primera persona la seves impressions. Això tan senzill dóna peu al lector per ampliar les sensacions i poder viure més intensament els esdeveniments.
Potser les il·lustracions no estan a l’alçada de la senzillesa però alhora l’elegància del text. Són estripades i un pèl barroeres, a l’estil —només a l’estil, però— Quentin Blake, i exerceixen un contrapès excessiu amb la delicadesa del text i sobretot dels personatges.