Els crims de la taula periòdica

Uns joves es veuen immersos en uns misteriosos assassinats de persones sense sostre del barri; les pistes relacionades amb la taula periòdica que es troben a l’escenari dels crims fan sospitar que no es tracta de morts naturals. Amb dos agents de policia encarregats de la investigació dels crims, una periodista i un professor de química de l’institut intentaran resoldre el misteri.

Els crims de la taula periòdica conté elements de novel·la policíaca d’escola anglesa de tall clàssic (investigació a càrrec de la policia o d’un periodista a partir d’un raonament lògic, que recorda les trames d’Agatha Christie en alguns moments) i també de l’escola nord-americana i espanyola (especialment en els aspectes relacionats amb la crítica social). En aquest sentit, els premiats autors Xavier Duran i Jordi de Manuel, amb una llarga trajectòria com a escriptors, han fet una feina excel·lent. La novel·la és planera en la seva lectura i el ritme és regular; els autors han sabut dosificar cadascun dels elements que afegeixen tensió argumental, tot i que el desenllaç és un xic previsible degut a la introducció gradual de les pistes que permeten resoldre el misteri. L’ambientació és magnífica i permet dibuixar un paisatge clar d’escenaris que ajuden el lector a situar-se.

Com és habitual en la narrativa juvenil catalana, es tracta d’una novel·la basada en la trama argumental, que deixa la construcció de personatges una mica oblidada; és una llàstima que sigui superficial i no n’arribem a conèixer bé cap. També es respira cert aire didàctic en les explicacions sobre química, que, tot i ser interessants, potser es fan massa llargues en alguns moments. En alguns punts resulten estranys alguns fets, com que un grup d’adolescents vagin a estudiar a la Biblioteca de Catalunya com si es tractés d’una biblioteca pública qualsevol, o la relació casual entre personatges.