Els estrats

La francesa Pénélope Bagieu, coneguda a casa nostra pel seu premiat Intrèpides, de la mateixa editorial, retorna a la literatura autobiogràfica amb Els estrats, un còmic de magnífica edició en què recull diferents moments de la seva infantesa, adolescència i primera joventut.

Amb un títol que fa referència a les diverses capes que ens conformen com a individus al llarg de les etapes de creixement, Bagieu va saltant d’un capítol de la seva vida a un altre, sense ordre cronològic, en historietes d’una llargada variable que oscil·len entre una i una desena de pàgines.

La tendresa i l’humor irònic de la primera història, dedicada al seu amor pels gats, marca el to de la resta del llibre, on també reserva un lloc destacat per a la denúncia del sexisme imperant. Entre els temes que apareixen figuren les amistats perdudes i retrobades, els canvis físics, els primers enamoraments, el despertar de la sexualitat, l’autoconfiança, la pèrdua de persones estimades o els abusos i assetjaments masclistes. L’autora mostra una gran capacitat per riure’s d’ella mateixa tot erigint-se en paradigma de les febleses i les contradiccions humanes, però sempre des de l’admiració i el respecte per la valentia i la determinació dels seus jos del passat. 

Les vinyetes, l’esquema de les quals va variant lleugerament —cal destacar sobretot l’originalitat de la composició dels dos capítols titulats «Déjà-vu»—, emmarquen unes il·lustracions en blanc i negre de traç senzill però molt expressiu i en línia amb el to humorístic del llenguatge textual, que se sol expressar en majúscules quan reflecteix la veu de la narradora i en font manuscrita per a les bafarades, que contenen uns diàlegs vius on es nota la bona mà de la traductora Marta Marfany.

Malgrat les referències puntuals a la cultura dels anys vuitanta i noranta, Els estrats pot interpel·lar tant els lectors joves actuals que es troben en un procés maduratiu similar al que retrata Bagieu com els que ja l’han deixat enrere i s’hi veuen reflectits des del record.

Finalment, cal destacar l’encert del format del còmic, que reprodueix l’edició original francesa de Gallimard i evoca les mítiques llibretes Moleskine. Conegudes en el món literari per contenir apunts personals i esbossos d’escriptors i il·lustradors, el disseny connecta així amb el caràcter de dietari del volum i li atorga un aspecte distintiu que atreu les mirades.