Els gegants

Amb un format generós i gairebé carrat, amb lletra de pal, i amb  il·lustracions aquarel·lades a sang i tot color (quina mania que tenen les Publicacions de l’Abadia de Montserrat a dir que els seus  llibres contenen «dibuixos» i no pas «il·lustracions»! No s’hi val a badar, que no són pas el mateix!), heus aquí una desfilada d’éssers enormement grossíssims, que van des dels dinosaures fins als gegants de cartró que animen la festa major, cadascun descrit breument per Crusellas, segons les seves curioses característiques físiques o temperamentals. Però només un d’ells, el del Pi, és d’extracció tradicional, i això sap una mica de greu, perquè amb la mateixa pauta descriptiva lúdica s’haurien pogut citar els noms de Gargantua, Guilgameix, Posidó i algun altre extret de les autèntiques mitologies universals. Tant se val, ja es nota que aquest no era l’objectiu, que en realitat consisteix a explicar per què aquestes descomunals criatures es van extingir, donats els desastres de tota mena que ocasionaven entre els simples mortals, i com, tanmateix, aquests en guarden festiva memòria.

Les il·lustracions (que no pas dibuixos, ep!) van a càrrec d’un esbojarrat i engrescador Valentí Gubianes, que té la picardia de mantenir tots els personatges protagonistes amb la boca oberta, com si els més astorats per les seves accions maldestres fossin ells mateixos. En definitiva, una obra enjogassada i divertida, simpàtica i entretinguda.