Els meus amics

Celebrem que l’editorial Blackie Books hagi incorporat l’autor japonès Taro Gomi (Tòquio, 1945) al seu catàleg, juntament amb l’altre títol de l’autor Tots fem caca. Si bé l’obra la va escriure i il·lustrar l’any 1983, el seu argument i ritme són plenament vigents.

Una nena molt petita inicia el camí de la descoberta del món gràcies als amics que es va trobant pel camí, majoritàriament animals. Llibres, mestres i companys d’edat com ella apareixeran també al final d’aquest àlbum il·lustrat, expressant actituds de vida i convivència.

La història està acuradament editada en una mida justa. En ser els més petits els destinataris d’aquesta obra, Taro Gomi juga encertadament amb una estructura simple, rítmica i efectiva que es va repetint al llarg del conte.

Les il·lustracions, a doble pàgina, descriuen el camí d’aprenentatge amb la suau i concisa tendresa que uns colors i detalls ben triats emmarquen i una composició impecable tempera. És d’agrair també la claredat de la lletra triada, perquè s’emmarca dins la pàgina com si d’un element més del «quadre» es tractés.

Caminar, saltar, grimpar, córrer, passejar, fer la migdiada, olorar les flors, amagar-se, explorar el món, donar cops de peu, observar la nit, cantar, llegir, estudiar, jugar i estimar. Totes aquestes accions són com senders de gran recorregut per als més petits, i Taro Gomi les ha volgut mostrar en aquest conte de la manera més lliure, concisa i fresca.

Amb la qualitat artística i literària d’autor i editorial, apostaria per no posar el text reiteratiu sobre «aprendre i ensenyar» a la faixa que envolta el llibre.  En realitat, només cal convidar a obrir la primera pàgina i deixar-nos portar per l’aventura i els seus protagonistes.