Els migrants

Aquest àlbum il·lustrat s’afegeix a altres propostes publicades en els últims anys en català sobre el tema de la immigració (com ara Migrants, d’Issa Watanabe, Els capibares, d’Alfredo Soderguit, o Quan la Kalina toca el violí, de Gerda Muller), una realitat universal, dura i obligada per a moltes persones. En aquest cas, però, el relat ens ofereix la novetat del punt de vista, situant-lo en un infant de la comunitat acollidora.

Un nen explica com un dia la mestra els anuncia que han d’arribar dos migrants. El narrador i la seva germana, que ignoren el significat del mot, només sortir de l’escola fan càbales sobre què poden ser uns migrants. Davant del desconegut, la imaginació es desborda i se’ls acudeixen idees tan dispars com ara que siguin uns pastissets farcits de xocolata o uns eriçons. Però a la nit, a l’hora fosca, el neguit els condueix a pensar que potser són uns esperits malèfics. La preocupació va creixent d’intensitat fins que l’endemà, un cop a classe, troben dos companys nous, l’Etienne i el Florence, amb qui de seguida congenien. Mentre ells els expliquen qui són i d’on venen, els protagonistes obliden del tot la qüestió dels migrants, que, per sort, fossin el que fossin, tal com diu el text, «ni s’han dignat a aparèixer».

La història de Simonetti, per tant, no se centra en les vicissituds del fet de migrar, sinó en la predisposició de la comunitat acollidora, reivindicant la mirada neta dels infants (que això sí, per massa ingènua, pot arribar a crear alguna sospita de versemblança en el lector). L’autor, mitjançant un text clar, intel·ligent i amb un humor subtil, ens transmet la idea que, per sobre de tot, són més coses les que ens uneixen que les que ens diferencien i posa en dubte les etiquetes que estigmatitzen.

Les il·lustracions realistes de Maria Girón, càlides i texturades, amb el traç ben visible, plenes de tendresa, de moviment i de quietud segons ho demana cada escena, es complementen magníficament amb el text. També es percep l’encertada intenció narrativa de la il·lustradora en els enquadraments i la direcció dels personatges en les escenes, que fan avançar la lectura en el sentit de les pàgines de l’àlbum.

Juntament amb l’edició acurada a què ens té acostumats Kalandraka, el conjunt fa d’aquest àlbum una bona lectura, que exposa el tema amb sensibilitat, empatia i un somriure.

Àlbum i altres relats il·lustratsRealisme