Els papers àrabs

Excursió de final de curs, adolescents i les seves complicitats, tocs de misteri (un tresor ocult), alternança actualitat-passat fosc. Vet aquí les premisses bàsiques del trentè premi Enric Valor de narrativa juvenil. Carbonell esquiva amb mestratge la possibilitat de caure en el tòpic i ho fa jugant fort. Com a docent, sap de què parla quan es refereix als joves, i també quan els fa parlar. L’ús d’un llenguatge planer i alhora ple de matisos és tot un encert. També resulta original el protagonista coral, al voltant de dos nuclis: els xics de Cocentaina i els de Riba-roja. Els diàlegs i les relacions que es creen entre els joves són ver-semblants i vigents. La manera de generar suspens és eficaç, tot i que la resolució del misteri queda un pèl deslluïda. L’antagonista s’intueix tard en la trama, i la versemblança sòlidament guanyada perd enters quan els nois s’enfronten físicament amb els dolents. Magnífiques i suggeridores les al·lusions literàries, geogràfiques, musicals… que trobem arreu del relat.