Els patins del Sebastià.

Un autor amb premis importants i un premi en obres ben interessants. Són dues cartes de presentació per a aquest Premi de Conte Infantil Hospital Sant Joan de Déu en la convocatòria de 2003.
La coberta posterior ens inicia la història: «El Sebastià parlava poc. Encara que tenia moltes coses a dir. Però el Sebastià era un nen tímid. Molt tímid». I la trobada d’uns patins serà el punt d’inflexió necessari perquè aquest nen pugui vèncer unes barreres que no li permeten expressar-se. La temàtica no és nova però sí que és interessant el moment que el narrador tria per expressar la presència de la timidesa i alhora les maneres d’expressar-ne l’absència.
Després, la il·lustració, en la línia de Francesc Rovira, ens presenta un protagonista expressiu, paradoxalment comunicatiu i, sobretot, còmplice. Més enllà dels ulls i la manera d’arronsar les espatlles que caracteritza el dibuix del nen, que ja expressen molt, destacaríem el recurs metafòric que utilitza Rovira per marcar l’absència o la presència de paraules.
Un àlbum recomanable.