Els pingüins del 44.

Els pingüins del 44 vol ser una reflexió en clau divertida sobre la guerra, o més aviat, sobre què fem els qui en som espec-tadors a distància, a través dels mitjans de comunicació.
Parteix del desconcert d’Orient, un nano que veu com el seu pare i altres veïns comencen a viure com si fossin víctimes directes dels bombardeigs: sense mobles, sense documents, només menjant arròs blanc…
La història, tot i mantenir un to engrescador i a voltes esbojarrat, que aconsegueix crear escenes divertides
—molt ben copsades per la il·lustradora—, no acaba de ser prou versemblant. L’autora ha volgut crear cert misteri amb l’actitud del pare d’Orient, però el fet no té gaire lògica. I a sobre, ha volgut aprofitar la reivindicació contra la guerra per acabar fent un al·legat humanitari per salvar també, de pas, les balenes, els animals abandonats i els aturats. Una acció lloable que és d’agrair, però que fa un flac favor al llibre.