Els pirates de Lampedusa

Ara que sentim a parlar dels segrestos dels pirates del segle XXI, Josep Lorman ens n’ofereix una mostra en forma de senzill relat d’aventures, amb els ingredients propis del gènere: delinqüents -–més o menys perversos–, jovenets valents, dosis d’acció i tensió… La novel·la no vol fer una història amb un tramatge de grans embalums, sinó que es limita a descriure una aventura en alta mar a bord de l’Spirit, el iot d’un multimilionari anglès que, en ple segrest, rep l’ajuda de la tripulació d’un veler català amb una tasca ecològica. Tot acaba bé i els «bons» guanyen amb relativa facilitat però, tot i la poca extensió del relat, el narrador ens fa patir una mica abans del final feliç, cosa que manté força la tensió. El lector aprendrà a Els pirates de Lampedusa conceptes de neopirateria, de navegació, de tortugues i cetacis amb l’embolcall d’una disposició lingüística prou correcta.