Els prínceps blaus deste-nyeixen

Gairebé tots els contes d’aquesta autora –i excel-lent animadora— ofereixen una mirada crítica sobre un aspecte o altre de la realitat que envolta els infants als quals s’adreçen. I aquest també. La protagonista, en una minúscula paròdia del diari de Bridget Jones, espera desesperadament el seu príncep blau, malgrat que uns i altres l’adverteixen que de prínceps blaus no n’hi ha o, que si n’hi ha, destenyeixen. Acceptar que la realitat no és tal com la pinten la televisió o els contes, seria la moralitat esperançada i amb final feliç d’aquest llibre.
Les seves il·lustracions són tan gracioses com el conte, amb brins d’ironia en l’estilització dels personatges i colors nets. El text bascula entre frases enunciatives, alguna de ben lírica i ben trobada, i alguna altra que potser es podria treballar millor per fer-ne més assequible el significat. El llibre acaba amb una activitat interactiva. I tot plegat aconsegueix, si fa no fa, complaure tothom, tant als qui creuen en els prínceps blaus com als qui no.