Els set cavernícoles contra el fantasma del foc; Els set cavernícoles contra les pintures del diable

Els Set Cavernícoles és una nova col·lecció per a xiquets en què l’interès editorial pareix que se centre més en tot un seguit d’elements lúdics i didàctics que tenen poc a veure amb la lectura –amb la lectura literària, s’entén– més que no amb la qualitat artística dels llibres: un joc de cartes –hi ha sis naips en cada títol–, una recepta de cuina –carn a la brasa i ous remenats amb espàrrecs i bolets–, un experiment –obtenir guspires, fer pintura…–, a més d’unes pàgines, que de vegades interrompen de sobte la narració, que expliquen què és la Prehistòria, què són les pintures d’Altamira, com eren els neandertals i com els cromanyons. La mateixa informació es repeteix en cada entrega: ¿de veritat cal reproduir les mateixes, idèntiques pàgines en tots els números de la col·lecció?

En consonància amb això, els arguments resulten febles; sis xiquets cromayons –amb l’ajuda d’una nena neandertal– han de resoldre un conflicte: en el primer títol, els xavals han d’eixir a cercar el foc, ja que per un descuit han apagat la foguera comuna; en el segon, els protagonistes volen aconseguir les pintures màgiques, reservades per als adults, que donen valor per a caçar mamuts. En tots dos casos, el nus principal es desfà prompte, fins a quasi diluir-se en una sèrie de girs xicotets, aventures secundàries acumulades una darrere de l’altra amb poc lligam entre elles ni amb el plantejament inicial.

És possible que aquests materials funcionen com a jocs o, puntualment, com a textos de consulta sobre la Prehistòria, però com a llibres costa d’incloure’ls en la llarga tradició de literatura infantil i juvenil de colles.