Els titelles del Capità Spelhorst

Un rei, una noia, un noi, una lloba i un mussol conviuen en una botiga de joguines. Són titelles, i l’existència dels uns està lligada a la dels altres. Per això, quan el Capità Spelhorst entra a la botiga disposat a comprar només la noia, no té més remei que sortir-ne amb tots cinc. El capità mor i els titelles van canviant de mans fins a arribar a casa de dues nenes amb plans diferents per a les joguines. Trobaran els titelles una història que els doni sentit?

Els titelles del Capità Spelhorst és la primera d’una trilogia de novel·les curtes que Kate DiCamillo situa en un país fictici anomenat Norendy. La història, estructurada en tres actes, és bella i nostàlgica. L’autora fa servir una prosa senzilla i una manera de narrar reposada que, segurament amb aquesta intenció, sembla d’un altre temps. Fins i tot quan els titelles afronten situacions perilloses o dramàtiques es transmet una sensació de calma que contrasta amb el ritme intens al qual els infants d’ara, envoltats d’estímuls, estan més acostumats.

Al llibre, cada titella té la seva personalitat i els seus somnis. A mesura que experimenten vivències i interactuen amb diferents éssers vius, van trobant la seva raó de ser. L’obra, doncs, tracta temes com l’esperança, la importància de perseguir els somnis, la força de la unió o el poder de les històries per connectar la gent.

Les encertades il·lustracions en blanc i negre de Julie Morstad aconsegueixen mostrar els titelles com a éssers inanimats i alhora transmetre que tenen emocions. Morstad, a més, juga un paper essencial en el tancament de la història, ja que és una il·lustració a doble pàgina la que, un cop acabat el text, dona pistes al lector sobre el destí dels titelles i el convida a imaginar noves històries per a ells.

Narrativa