Els Tocacels.

Breu conte de gènere fantàstic que narra la descoberta per part d’un ocell d’uns ous màgics vermells dels quals neixen unes aus molt altes, flors i cases. La història és imaginativa, però l’autora no aconsegueix que la narració arribi al lector amb efectivitat. Les frases breus estan man-cades d’emotivitat i calidesa, al mateix temps que el ritme narratiu és, en certa manera, poc fluid, probablement a causa de la concatenació d’estructures sintàctiques molt curtes.
En les il·lustracions, Obiols demostra en canvi una destresa magistral. Crea unes figures gràcils i delicades, properes als dibuixos dels infants, que a estones evoquen Miró. Amb una increïble habilitat per combinar els colors, Obiols converteix les pàgines en explosions coloristes on abunden els colors primaris i la creació de superfícies estampades de ratlles, flors, cercles… És la traça que Obiols demostra en les il·lustracions, més que no pas la seva habilitat narrativa, el que converteix l’obra en un exemplar recomanable, vehicle d’autèn-tiques meravelles pictòriques.