Els tresors del bosc

En Robert ha d’anar amb el seu avi a passar el dia al bosc i està molt emocionat: sembla que hi trobarà tresors! El nen s’afanya per trobar-los, fins que s’adona que els veritables tresors no són riqueses materials, sinó tot allò que el bosc ofereix de manera natural si sabem respectar-lo i tenir-ne cura: bolets, la remor de les fulles, les cireretes i el pas dels animalons…
Una història impecablement escrita, que aposta per uns personatges —avi i nét que s’estimen— molt rendibles en els esquemes habituals de la LIJ, i que es posa al servei d’una conclusió incontestable: la necessitat d’ensenyar a conèixer, valorar i respectar allò que la natura ens ofereix. L’argument, primet, en la línia d’aquells llibres de «lliçons de coses» que eren els avantpassats dels actuals llibres de coneixements. De fet, aquesta és la filosofia d’aquesta col·lecció, que completa el relat amb un apartat amb informacions concretes i científiques sobre el tema del conte, en aquest cas: l’ecosistema del bosc.