Els ulls al cel i l’ànima a la mar.

Josep Ballester, poeta del País Valencià, premi Vicent Andrés Estellés 1996 amb El Mar, ens ofereix aquest poe-mari adreçat a lectors joves.
Els poemes de l’obra són distribuïts a l’entorn de dos temes: l’espai i el món marí, i per cada part vuit poemes: la primera part, La música de les esferes, versa sobre vuit planetes de l’òrbita solar, i la segona, Les filles de l’aigua salada, presenta vuit mars del nostre planeta.
Podem parlar d’un poemari amb una estructura singular, una temàtica original i una versificació rica. En aquesta obra coexisteixen ressons del folklore (estructures d’endevinalles i cançons), elements de la tradició literària culta (protagonistes de Tirant lo Blanch, decasíl·labs amb ressons ausiasmarquians), i un ampli ventall de personatges del nostre imaginari col·lectiu.
La il·lustració, en blanc i negre i centrada en la línia, fa de fil conductor a partir de la silueta del saltimbanqui. La importància d’aquest personatge ens convida a veure’l com a protagonista, acompanyant els poemes al llarg de l’obra.