Els viatgers de l’alba.

Heus ací un llibre d’aventures «com els d’abans». Volem dir que hi és la tradició de les novel·les del XIX, concretada amb el gust pels tresors amagats, illes amb pirates o mapes rosegats pel temps, però també pel fet d’aprofitar la narració per transmetre coneixements botànics o històrics. Hi ha també la tradició «enidblytoniana», si se’m permet el terme. La colla formada per dos nens i dues nenes germans, a més d’un papagai, fa pensar en la ja llunyana sèrie «Aventura en…» de la prolífica autora anglesa, amb els dos parells de germans i el lloro Kiki, o el seguit de llibres de «colla» de les primeres obres editades per La Galera als seixanta.
Tot això compon un llibre àgil, una mica ingenu, però que fa de bon llegir i se segueix amb interès. Cap al final s’allarga i els fils argumentals —el vell misteriós, el bar sospitós, etc.— s’enreden una mica i tot perd versemblança. Malgrat això, un llibre que podeu posar tranquil·lament a les mans dels vostres fills o alumnes, siguin bons o mals lectors.