Els xiquets de la gorra

XXXIII Premi Carmesina
Enric Lluch és, probablement, l’escriptor de literatura infantil més prolífic del País Valencià. Les seves obres, diverses desenes, afronten sense embuts moltes de les problemàtiques actuals o presenten personatges fantàstics, com el darrer Bagul dels monstres (Bromera). En aquest títol, Els xiquets de la gorra, ens presenta la història d’en Manel, que, malalt de càncer, explica les seves vivències a l’hospital, una temàtica que darrerament hem llegit i vist amb profusió. Malauradament, però, en aquest títol Lluch no acaba d’entrar al pinyol de la qüestió: en el moment que comença a fer colla, que tots els Alfes estan reunits, la història s’acaba de forma sobtada amb el retorn del protagonista a casa. I és que no s’hi val a tensionar la trama, a despertar la intriga tot incitant a transgredir les normes de l’hospital per enllestir-ho tot plegat amb un final tan descoratjador, especialment per al lector. Massa vegades demanem que les històries no s’allargassin innecessàriament, però en aquest Els xiquets de la gorra passa just al contrari: hi manquen capítols.