Em venc el pare

Si en la narració Em venc la mare —amb la qual Santos va guanyar el Premi El Vaixell de Vapor 2009— era l’Oscar, el protagonista, que intentava «treure’s» la mare de sobre, en aquesta és la Nora, la seva amiga, qui té problemes amb el pare quan aquest, un famós presentador de televisió, es queda sense feina i decideix dedicar-se a la seva filla. A la Nora, que fins ara vivia feliç amb la família del seu millor amic les llargues temporades que el pare era fora (en l’obra se’ns diu que la mare va desaparèixer quan la nena era petita), se li presenta un problema: l’atenció excessiva del pare l’atabala tant que decideix buscar-li feina per ocupar-lo de nou.
Més que les anècdotes previsibles del pare que intenta complir el seu paper responsable intentant que la filla segueixi les consignes d’una bona educació –res d’ordinador, menjar verdures, lectura–, resulta divertit el procés de recerca de feina per part dels dos jovenets.
La narració conté una bona dosi d’ironia que complaurà els adults —els títols dels llibres que llegeix el pare són una enginyosa paròdia dels llibres d’autoajuda—, un to simpàtic i, cosa d’agrair, no intenta alliçonar ningú. És una narració amable i ben narrada que agradarà, sobretot, a qui s’ho va passar bé amb la primera.