Em venc profe

Tal com indica l’autora a les darreres línies de la història, aquest és l’últim lliurament de la sèrie protagonitzada per l’Òscar i la Nora, el qual ha estat precedit d’Em venc la mare (Premi Barco de Vapor, 2009), Em venc el pare (2011), Em venc el Cigró (2013) i Em venc el millor amic (2014).

En aquesta ocasió, l’argument gira entorn de la desaparició del Vicenç, el tutor de 5è A de l’escola Flors i Violes, on estudien els protagonistes. Els nens acusen moltíssim l’absència perquè la professora substituta, la Serafina, té un caràcter i unes maneres de fer molt desagradoses per als alumnes.

La trama està construïda a partir de les hipòtesis per donar sentit a l’estranya absència d’en Vicenç, la subsegüent investigació i la resolució del misteri. Pel camí, l’autora va introduint diversos temes, ja sigui directament –l’amistat, la gestió de les emocions, el permís de paternitat…– o a través de llistes –raons per les quals els agrada el Vicenç, frases odioses que diuen els mestres… Les idees, que estan ben jerarquitzades, queden exposades amb claredat i els missatges arriben fàcilment al lector. Per un altre costat, si bé el to trapella tenyeix la narració, el sentiment d’estima i les bones intencions hi són molt presents.

Les il·lustracions de Guerrero, que ha treballat en els quatre volums de la sèrie Em venc… de l’edició en castellà, tenen un traç infantil amb efecte de llapis de colors que deixa a la vista, encertadament, algunes correccions. Així mateix, l’artista introdueix elements aliens al text –els dimonis o els saures– i picades d’ullet –el llibre que l’Òscar fulleja (p. 90) és Em venc la mare–, en sintonia amb el to jocós emprat per Santos.

Una lectura entretinguda que no decebrà els seguidors de la sèrie i que pot atrapar els nouvinguts al món Em venc...